Competències digitals dels mestres.

Avui en dia tot és evolució, i no podria ser menys en el cap de la tecnólogia, i com no això "afecta" a l'educació i sobretot als mestres.
Ja que s'han d'anar familiaritzat amb elles, han de tenir un bon aprenentatge d'ells per poder donar bons coneixements als nens i nenes.
Per aquest motiu, és necessari conèixer els continguts educatius dels infants, recollits en el Currículum d'Educació Infantil.

Amb aquestes noves tecnologies a l'assignatura ens han volgut informar sobre el tema i ens han faclitat documents on hem pogut comprovar en diferents documents i normes sobre la seva importància en tenir uns bons coneixements.

NORMES DE LA UNESCO

• Saber utilitzar tecnologies de la informació
• Buscadors, analitzadors i avaluadors d'informació
• Solucionar problemes i prendre decisions
• Usuaris creatius i eficaços d'eines de productivitat
• Comunicadors, col·laboradors, publicadors i productors

• Ciutadans informats, responsables i capaços de contribuir a la societat

NORMES ISTE

Els docents han de complir una serie de requisits:
- Faciliten i inspiren l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants.
- Dissenyen i desenvolupen experiències d'aprenentatge i evolucions pròpies de l'Era digital.
- Modelen el treball i l'aprenentatge característic de l'Era digital.
- Promouen i exemplifiquen ciutadania digital i responsabilitat.
- Es comprometen amb el creixement professional i amb el lideratge.

També es necessiten una serie de condicions per utilitzar efectivament les TIC en processos d'aprenentatge:
- Visió compartida.
- Líders imponedors.
- Planificació de d'implementació.
- Financiació consistent i adequada.
- Accés equitatiu.
- Personal qualifiat.
- Aprenentatge profesional permanent.
- Suport tècnic.
- Estructura del "curriculo"
- Aprenentatge centrat en l'estudiant.
-Evolució i valoració.
- Comunitats compromeses.
- Polítiques d'ajut.
- Context etern de l'ajut.

Existeixen unes matrius de valoració per l'alumne i la creativitat dels estudiants. Faciliten i inspiren l'aprenentatge i al creativitat dels estudiants.

- Promouen, estan a favor i modelen el pensament creatiu e innovador i la inventiva.
- Comprometen als estudiants en la exploració de temes de la vida real i en la solució de problemes autèntic, fent servir eines i recursos digitals.
- Promouen la reflexió dels estudiants fent servir eines col·laboratives per distribuir i aclarir la comprensió de conceptes i els processos de pensaments, planificació i creació dels estudiants.
- Modelen la construcció de coneixements col·laboratiu, comprometent-se en l'aprenentatge amb estudiants, companys i altres, tant en ambients presencials com virtuals.

Per més informació sobre el tema sempre es pot consultar sobre el tema a la web.

Movie Maker

Pasos a seguir per realitzar una presentació amb Movie Maker:

Un cop encès l'ordinador, a la pantalla de l'escriptori, "inicio", "todos los programas", "multimedia", "Movie Maker".
El Movie Maker és un programa que ja porta incorporat Windows. És força interessant ja que conté els tres passos més importants per realitzar un vídeo (capturar el vídeo, editar-ho, i penjar-ho).
És important, i recomanable, que abans de començar a crear el vídeo, crear una carpeta on guardem tot el que utilitzarem per realitzar aquest vídeo( ja siguin fotografies, sons, efectes...)
Un cop creada aquesta carpeta i guardada, importarem tota la informació que volem posar al vídeo, per poder treballar amb ell.
Per més facilitat, a al apart inferior del programa veiem un apartat on clicarem"mostrar escala del tiempo" i ens apareixerà unes líneas amb una franja horària i una vertical on apareixerà vídeo(transición i àudio), àudio/música, título sobrepuesto.
Tornarem a clicar "escala del tiempo" i podrem començar a crear el nostre vídeo.
Primer podem col·locar les fotografies en els requadres escaients mes grans i posteriorment aplicarem els efectes que nosaltres vulguem (a la part esquerre de la pantalla trobarem "veure transicions video" i veurem les diferents que podem utilitzar).
Un cop tenim les imatges ordenades i els efectes, introduirem el text que vulguem a cada diapositiva, que ho podrem fer a través del botó que trobem a la part esquerre "crear titulos o crèditos", i allà veurem els diferents títols que podem aplicar.
Posteriorment i per finalitzar el vídeo, aplicarem el so (si volem que en tingui), com ja tenim l'audio importat només caldrà clicar "escala de tiempo" i arrossegar el so en l'apartat d'àudio, i allargar o escorçar la llargada de la fotografia o bé el so perquè tot concordi, so i imatge.

Un cop finalitzat el projecte de vídeo, farem el tercer i últim pas. "Acabar el vídeo". I és guarda on es vulgui (ordinador, CD, web, e-mail...).

El llenguatge audiovisual.

El Llenguatge audiovisual és distingeix molt bé d'un lector i d'un escriptor.

El lector del llenguatge visual és el lector, l'interpret qui rep la informació.

Els escriptors de llenguatge visual són les persones creador d'un vídeo, d'un text, d'una presentació...

El llenguatge audiovisual és informal, no funciona ben bé com a un llenguatge formal. Transmet emocions i van lligades a l'estat d'ànim de l'escriptor. Com per exemple, quan es veu una taula molt ben parada per dues persones amb unes espelmes i les llums no gaire fortes, se sap que serà una escena romàntica). Aquest llenguatge s'aprèn a través de l'experiència, no s'ensenya.

Actualment, tenim aquesta facilitat d'haver nascut amb totes aquestes noves tecnologies, com és la televisió, Internet... que ens ho faciliten molt més el poder entendre aquest tipus de llenguatge.

És molt important que l'escriptor, en la seva presentació, vídeo, etc. transmeti algun tipus de sentiment, ja siguin positives o negatives. A l'hora de realitzar per exemple un vídeo, no sa de realitzar pensant en transmetre una idea, sinó pensar en transmetre una emoció. S'ha d'estimular l'estat anímic del lector d'audiovisuals. Encara que els vídeos no serveixen per transmetre informació, ja que la nostre capacitat de retenció de informació és molt més baixa que no pas si ho llegíssim. Un clar exemple, ha sigut el vídeo que ens ha passat en Jordi a classe sobre la història de Catalunya, on durant uns 5 minuts aproximadament no hem sigut capaços de recordar les dades reflexades en la presentació després de veure'l. Potser hem estat més atents a les imatges i al so que no al que no les dades que eren l'important.

Així bé, els vídeos que transmeten idees no són bons per veure en conjunt i aquests s'anomenen video-lliçons.

Google Docs.

Amb Google Docs és possible crear :
- Documents.
- Fulls de calcul.
- Presentacions online.
On es poden afegir imatges, taules, comentaris, té barra d'eines per poder canviar el color, posar negretes, cursives, canviar el format de número,...

També es poden publicar documents ja creats amb GoogleDocs.
Es pot editar des de qualsevol lloc.

Compartir documents amb qui decideixis, afegint el seu correu electrònic i els envies una invitació, i podrà visualitzar els teus documents, fulls de càlcul o presentacions.

Editar documents alhora entre varis usuaris, té finestra de xat per poder anar comentant. Té un historial per veure que ha fet cadascú.

Es tracta d'un servei gratuït.

El dibuix

El dibuix pot ser motivat per diferents formes en l'etapa de l'educació infantil:

1. El dibuix guiat per les explicacions verbals (explicació d'un conte, descripcions de personatges, poemes...).
En aquest tipus de dibuix intervé la memòria, les experiències personals i la imaginació .

Els il·lustradors de contes i els dibuixants de comics tradueixen en imatges, les narracions escrites.


2. El dibuix motivat per l'audició de música, cançons...
Com és el cas que vam realitzar a classe amb la canço de "el vol del borinot i la màquina d'escriure".

3. Els dibuixos d'observació directe de l'entorn.
El dibuix del natural, interpretació personal de la realitat, sense intermediaris.
(autoretrat, dibuixos de figures humanes, dibuix d'animals...)

4. El dibuix a partir de les pròpies experiències, el record.

5. El dibuix de còpia: calc o imitació.
Amb el pas del temps, en que els nens van adquirin més experiència de dibuixar (copia), passen a improvitzar ells en els dibuixos. Incorporen el que han après en els seus dibuixos, fent-los cada cop més personals.

(Calcar les ombres,(amb un retroprojector o llanterna contra la pared i posen davant de la llum o en la pantalla l'objecte que es vol reflectir i/o dibuixar). També la còpia creativa a partir d'obres d'art, extenció d'una fotografia, transformacions d'un quadre...)

OBRES D'ART

DIMENSIÓ CRÍTICA: estructures de referencia que hem d'aplicar per aconseguir una experiència significativa amb les obres d'art.

- Dimensió experiencial: quan es veu una obra d'art tots tenim diferents sensacions, cadascú té la seva pròpia opinió. Tan pot ser semblant com diferent per complet.
- Dimensió formal: tamany, colors, traçats... de les obres, com les han organitzat.
- Dimensió simbòlica: Un nen no pot tenir aquesta informació, la desconeix i per això el professor li facilitarà aquesta informació.
(exemple: La paloma de la pau", el més provable és que els nens no sàpiguen que és i el professor li haurà d'explicar que és i què simbolitza.)
A part del simbolisme cultural, també existeix el del propi artista. (Com és el cas de l'estil de Miró, no serà el mateix que el de Dalí.)
- Dimensió temàtica: Tema subjacent. Què ens vol aportar l'artista, que ens vols arribar a transmetre amb aquesta obra. (TEMA)
- Dimensió material: Escollir el material amb el que es realitzarà, ho ha estat realitzada l'obra, amb l'objectiu d'aportar més informació al públic. Amplia la informació de l'obra.
-Dimensió contextual: Cada artista pertany a una època, i així també les seves obres. No saber a quina època pertany privatitza l'aportació de nova informació. Ja que cada época té els seus propis estils i característiques (pobresa, fam, noves tecnologies...). (CONTEXT HISTÒRIC) .

La percepció.

1. Caracterìstiques del desenvolupament perceptiu i mecanismes cognitius que afecten a la percepció visual.

1.1 La historia de la nostre vida (les creences, els valors, la cultura...)


1.2 Les necessitats immediates.


1.3 Les constàncies visuals: Són interferències que sorgeixen del que hem après a esperar de certs fenòmens. Les constàncies reemplacen el que veiem per que sabem mitjançant la substitució de les qualitats concretes que trobem en un moment i lloc determinat.

1.3.1 Les generacions visuals: venen donats per la societat.
1.3.2 Els estereotips perceptius: els creem nosaltres visualment.
1.3.3 Les expectatives: imatges construïdes mentalment abans de veure l'objecte, persona i/o cosa que es va a dibuixar.
1.3.4 L'estat d'ànims de l'espectador.


1.4 Domini de les diverses estructures cognitives (coneixements previs). A partir de quan es treballa algun objecte i/o persona es poden treballar diferents basants.


1.5 Procés de centralització: focalitzar la part que més interessa i no es té en compte la resta del dibuix.


1.6 Contingut expressiu de les imatges: El que primer es capta en un dibuix es la creativitat de la persona que l'ha fet.

1.6.1 La teoria de la Gestalt: considera que les informacions sensorials que transmeten les formes, actuen com a estimulador dels sentiments.
1.6.2 La teoria associativa: considera que no hi ha intenció en les formes que transmeten els sentiments, però l'espectador les relaciona amb experiéncies que tenen significat emocional.

Decàleg del bon comunicador.

Relacionat amb el contingut

El contingut ha d’estar ben estructurat i clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs:
- Fer-se les 4 preguntes bàsiques: per què, què, a qui i com.
- Preparar un bon guió
- Exposar a la introducció les idees principals del discurs.
- Saber argumentar i exemplificar.
- Marcar clarament el final del discurs, destacant les idees principals destacades i trobant la frase clau per tancar el discurs

Cal tenir preparat recursos per introduir en el moment adequat del discurs
- L’orador ha de ser capaç d’improvisar.
- En el discurs no ha de mancar ni ha de sobrar res.
- El bon comunicador ha d’evitar les “coletillas”


Llenguatge corporal

L’orador ha de procurar fer una bona gesticulació, tenir cura de la posició, les mirades, el somriure, i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme, etc.
- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l’orador, com a l’espectador.
- Controlar la respiració, ajuda a controlar els nervis.
- Desplaçar el cos per aproximar-se al públic
- Tenir cura del vestit. Portar la indumentària adequada al públic, respectant sempre la personalitat de l’orador



La veu

Utilitzar un bon to de veu, procurant modular tant el ritme com el volum, acompanya a fer més entenedor el discurs i a destacar els elements claus
- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, entonació, articulació, vocalització, pauses, silencis, ...).
- Claredat i bona pronúncia

La qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que els oients puguin seguir i comprendre amb més facilitat.
- Bon ús del llenguatge oral: sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.
- S’ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes.


Elements de l’entorn . Proxèmia

Cal tenir cura de l’entorn on es fa el discurs, per tal de crear un clima adequat.
- Eliminar sorolls externs que puguin distreure o crear neguit.
- Procurar que la llum natural o artificial creï un clima agradable
- La comoditat dels seient per als oients és un factor que ajuda a posar més atenció
- L’orador ha de sentir-se còmode i disposar d’un espai on moure’s, on deixar els fulls... i si cal una bona taula
- Cal vetllar per tal que tan l’orador com els oients es puguin comunicar visualment

L’ús dels audiovisuals, és un bon recurs per acompanyar el discurs i a la vegada donar pautes per seguir el contingut.
- És important no abusar dels mitjans audiovisuals i no posar-hi tot el contingut
- La introducció d’imatges i exemples, o frases fetes, mitjançant els audiovisuals ajuda a comprendre i recordar el discurs


Estratègies per a captar el públic

Una bona actitud de proximitat ajuda a adquirir una major complicitat amb el públic
- Si utilitza l’ humor capta millor al públic.
- S’hauria de crear feedback amb el públic, per veure com reacciona segons el discurs que fem
- L’orador podria utilitzar exemples reals per interaccionar amb el públic.
- Adaptar el discurs al públic.

Els exemples i anècdotes donen un aire de proximitat
- El bon comunicador ha de fer servir exemples per captar l’atenció del públic.