El llenguatge audiovisual.

El Llenguatge audiovisual és distingeix molt bé d'un lector i d'un escriptor.

El lector del llenguatge visual és el lector, l'interpret qui rep la informació.

Els escriptors de llenguatge visual són les persones creador d'un vídeo, d'un text, d'una presentació...

El llenguatge audiovisual és informal, no funciona ben bé com a un llenguatge formal. Transmet emocions i van lligades a l'estat d'ànim de l'escriptor. Com per exemple, quan es veu una taula molt ben parada per dues persones amb unes espelmes i les llums no gaire fortes, se sap que serà una escena romàntica). Aquest llenguatge s'aprèn a través de l'experiència, no s'ensenya.

Actualment, tenim aquesta facilitat d'haver nascut amb totes aquestes noves tecnologies, com és la televisió, Internet... que ens ho faciliten molt més el poder entendre aquest tipus de llenguatge.

És molt important que l'escriptor, en la seva presentació, vídeo, etc. transmeti algun tipus de sentiment, ja siguin positives o negatives. A l'hora de realitzar per exemple un vídeo, no sa de realitzar pensant en transmetre una idea, sinó pensar en transmetre una emoció. S'ha d'estimular l'estat anímic del lector d'audiovisuals. Encara que els vídeos no serveixen per transmetre informació, ja que la nostre capacitat de retenció de informació és molt més baixa que no pas si ho llegíssim. Un clar exemple, ha sigut el vídeo que ens ha passat en Jordi a classe sobre la història de Catalunya, on durant uns 5 minuts aproximadament no hem sigut capaços de recordar les dades reflexades en la presentació després de veure'l. Potser hem estat més atents a les imatges i al so que no al que no les dades que eren l'important.

Així bé, els vídeos que transmeten idees no són bons per veure en conjunt i aquests s'anomenen video-lliçons.